Els núvols poden classificar-se segons la seva constitució física, la seva evolució, la seva altitud o la seva relació entre la dimensió vertical i la seva extensió horitzontal. Tenint en compte una classificació física, els núvols poden ser líquids, de cristalls de gel o mixtes. Segons la seva altitud, els núvols es classifiquen en alts, mitgencs i baixos. Els alts estan situats entre els 5 i els 13 km d'altura, els mitgencs els trobem entre els 2 i els 7 km i els baixos els veiem entre el nivell del terra i els 2 km d’altura.

La classificació dels núvols, adoptada per l'Organització Meteorològica Mundial el 1891,  és la següent:

Cirrus (Ci) - Elevat, de color blanc i estructura fibrosa. Constituït per cristalls de gel.

Cúmul (Cu) - Dens, s'eleva en forma de cúpula o torre a partir d'una base horitzontal de baix nivell. Constituït per gotes d'aigua, que es poden transformar en cristalls de gel a temperatura inferior als 0ºC.

Estrat (St) - De color gris, la base del qual pot donar lloc a boira, agulles de gel o neu granulada. Constituït per gotes d'aigua que es converteixen en cristalls de gel quan la temperatura és molt baixa.

Cirrostratus (Cs) - Transparents, d'aspecte fibrós o llis. Formen l’anomenat halo. Constituïts principalment per cristalls de gel.

Cirrocúmulus (Cc) - Blanc i transparent. Constituït per grans de cristalls de gel i subfoses.

Estratocúmul (Sc) - Gris o blanquinós, d'estructura ondulada o amoltonada.

Altocúmul (Ac) - Blanc o gris. Constituït per elements en forma de llosa o còdols i per gotes d'aigua.

Altostratus (As) - Blanc o gris, d'aspecte estriat de gran extensió horitzontal. Constituït per gotes d'aigua i cristalls de gel. És causa de pluja o neu

Nimbostratus (Ns) - Gris. Provoca la caiguda de pluja o neu, la qual cosa enterboleix l'aspecte del núvol. Constituït per gotes d'aigua i de pluja, flocs i cristalls de neu.

Cumulunimbo (Cb) - Dens, de gran extensió vertical en forma de muntanya; sol presentar-se aïllat o alguns en files formant una muralla. Constituït per gotes d'aigua i a la zona superior per cristalls de gel.

A aquests 10 gèneres se'ls poden afegir diversos subgeneres i varietats que ens permet afinar la seva descripció (Lenticularis, Uncinus, Capillatus, Mammatus, Lacunosus...)

Com les propietats dels núvols depenen de processos meteorològics com la convecció, la inversió tèrmica o els sistemes frontals, l'observació de l'evolució de l'estat del cel, com a evolució d'un núvol o successió de diferents tipus, pot ser d'utilitat de cara a predir la possible ocurrència de fenòmens com la precipitació o el vent. Alguns exemples són:

Per a la inestabilitat atmosfèrica: Altocúmuls Castellanus i Floccus

Formació de tempestes: Cúmuls humilis, mediocris, Congestus i Cumulonimbus Calvus i Incus; Mammatocúmuls, Pilleus.

Arribada de sistemes frontals: Cirrus, Esteles de condensació, Cirrostratus (possible formació d'halos o parhelis), Altocumuls, Altostratus, Nimboestrats. Núvols de bandera, Gorres, Boira ascendent.

A continuació esmentem algunes webs que donen informació àmplia i detallada sobrenuvolositat:

-http://en.wikipedia.org/wiki/Cloud
-http://cloudappreciationsociety.org
-http://www.clouds-online.com/ç

Fonts:

- Article en la 1a Jornada Tècnica de Meteorologia de Muntanya i Allaus de Les Planes de Son. 2010.
- Tiempo y clima en montaña. Pons Otalora, Jordi. Desnivel Ediciones. 2008.