Aquesta setmana he anat de visita a l’oficina d’Avalanche Canada a Revelstoke. Avalanche Canada és una organització sense ànim de lucre que s’encarrega de la predicció d’allaus a les principals zones muntanyoses del Canadà. És un producte totalment dirigit a muntanyencs. Per altra banda, aquesta entitat també dirigeix i dona suport a la formació en allaus a aquest col·lectiu.
A d’alt, les regions de l’oest. A baix, les regions de l’est.Punts blaus: MIN reports. Punts blaus-vermells: MIN report amb incidents o accidents. Punts negres-vermells: morts per allau. Font: https://avalanche.ca/en/map
Si feu un cop d’ull al mapa, veureu que les principals províncies on es fa predicció són Alberta i British Columbia, però també al Yukon, al Quebec i a Newfoundland. A Newfoundland només es publiquen butlletins els divendres i els dissabtes i al Quebec és Avalanche Quebec, una entitat diferent, qui en fa la predicció diària. Per altra banda, els Parcs Nacionals (Glacier, Yoho i Banff) també s’encarreguen de forma independent de la predicció dins de les seves àrees. Tots aquests productes queden integrats en una mateixa web actualitzada cada tarda al voltant de les 5.
La predicció d’Avalanche Canada s’ha fet històricament des de Revelstoke. Aquest hivern ha estat el primer en que alguns dels predictors han treballat a distància. Així que a les 9 del matí vaig assistir a la primera reunió telemàtica. Aquesta primera trobada la dirigeix el predictor o predictora encarregada de la meteorologia. Aquesta persona ha estat treballant des de les 6 del matí per poder explicar a la resta de companys la situació meteorològica del dia. Les fonts consultades són diverses però es basen bastant en el model canadenc GEM. Aquest producte és propietat del Canadian Meteorological Center i ofereix 3 resolucions:
- HRDPS (alta resolució: 1 km i 2.5 km, 2 dies)
- RDPS (regional: 10 km, 3.5 dies)
- GDPS (global: 15 km, 10 dies)
Normalment, d’aquesta primera trobada en surten preguntes concretes sobre com es comportaran les masses d’aire en determinades zones. Aquestes preguntes es traslladen al Canadian Meteorological Center i a les 11:45 es resolen en el segon meeting online del dia. Aquesta temporada han començat a treballar amb zones flexibles. Això vol dir que les zones de predicció que veieu en el mapa no són sempre les mateixes. De forma interna, tenen el territori dividit en 92 subzones i, cada dia, fan grups d’aquestes subzones intentant que cada zona definitiva sigui el màxim d’homogènia possible. L’objectiu és disminuir la variabilitat dins d’una mateixa àrea de predicció, un repte a vegades complicat tractant-se de regions tan extenses. En el cas concret dels dia de la meva visita, el meteoròleg de Vancouver els va explicar que hi hauria un gradient de precipitació important al llarg de la Illa de Vancouver i, a partir d’aquí, van decidir partir l’Illa en 2 per poder adjudicar graus de perill diferents segons la proximitat a l’oceà. És important saber que aquestes 92 subzones s’han definit seguint criteris climatològics però també tenint en compte com usen els esquiadors el terreny (accessos i àrees relacionades).
Per altra banda, cada un dels predictors està al càrrec d’unes quantes regions al dia. No sempre fan predicció a les mateixes zones sinó que tots els predictors poden fer la predicció de qualsevol regió del Canadà i l’assignació és rotatòria. Alguns treballen a temps complert i d’altres són guies i treballen a temps parcial. Em va sorprendre veure com una noia des del Quebec, que treballa de predictora a Avalanche Canada i també a Avalanche Quebec, feia la predicció d’allaus de la zona més propera al Pacífic a uns 4000 km de distància. Els vaig preguntar llavors si tots els predictors coneixien bé totes les zones on feien predicció i em van dir que no, que el Canadà era molt gran i que era car enviar als predictors de reconeixement al Yukon o a Newfoundland, per exemple. Però que havien après a interpretar molt bé les dades de camp.
I aquí rau una de les peculiaritats més úniques del funcionament d’Avalanche Canada: la recollida de dades de camp. Aquesta extensa xarxa s’alimenta a partir de 5 fonts diferents:
- InfoEx: al voltant de 80 organitzacions operen en terreny d’allaus en territori canadenc. Són companyies d’heli-esquí, de cat-ski, lodge d’esquí de muntanya, estacions d’esquí, carreteres, mines, etc. Totes elles entren de forma diària les dades observades al camp (perfils, testos, allaus, etc) i fan la seva pròpia predicció. Tota aquesta informació és consultable per tots els que tenen accés a l’InfoEx i també per Avalanche Canada. Una formació en allaus estandarditzada és imprescindible i, per això, la Canadian Avalanche Association coordina la formació per a professionals.
En aquesta imatge extreta de l’InfoEx es pot observar la predicció per franges altitudinals que cada organització fa per la seva àrea de treball. L’InfoEx és una eina pensada per compartir informació, tant entre operacions com amb Avalanche Canada però no està oberta al públic en general.
- MIN reports (Montain Information Network): gràcies a aquests formularis accessibles des de la mateixa web d’Avalanche Canada, el públic també pot compartir d’una manera més informal les observacions que han fet sobre el terreny durant les seves activitats. Aquesta informació surt geolocalitzada en el mapa general de les zones de perill i, per tant, consultable per a tothom.
A l’esquerra, una MIN report. A la dreta, un dels mapes del producte Mountain Weather Forecast.
- Mountain conditions report: és un blog on els guies canadencs escriuen el què han observat durant els seus dies de feina. Aquestes entrades també surten representades al mapa general. Punts blanc-blaus.
- Equips de camp d’Avalanche Canada: per acabar d’omplir els buits d’informació, Avalanche Canada disposa de 6 equips de camp situats en les zones on, habitualment, es disposa de menys dades. Aquests equips són de 3-4 persones i es desplacen principalment amb motos de neu.
- Xarxa d’estacions meteorològiques, també consultables des de la web.
A les 14.00 hi ha la tercera i última trobada online del dia on cada un dels predictors explica als altres a quines conclusions ha arribat i què té previst posar en la predicció de cada zona. Tothom opina i així es potencia la qualitat del producte. Al voltant de les 5 de la tarda es publica la predicció a 24, 48 i 72 hores que serà vàlida fins la tarda del següent dia. A aquesta reunió també hi és present la persona encarregada de les xarxes socials. Conjuntament es decideix el principal missatge que es vol llançar a les xarxes simultàniament amb l’actualització del butlletí.
Per altra banda, acompanyant la predicció d’allaus, hi ha un producte molt interessant anomenat Mountain Weather Forecast desenvolupat també pel Canadian Meteorological Center on es pot consultar la predicció meteo a una setmana vista per les 4 regions següents: BC coast, BC interior, Yukon-South Klondike i Alberta Rockies. Tot i que és força general, ajuda molt a entendre perquè passen les coses.
Una de les discussions recurrents als Pirineus és sobre el funcionament dels diferents centres de predicció d’allaus: ICGC, A Lurte, AEMET i Centre de Lauegi d’Aran. Si els predictors són esquiadors o no, si els predictors surten al camp o no, si els predictors viuen a la zona de predicció o no, que com pot ser que per una mateixa regió els diferents butlletins marquin graus de perill diferents, etc. Són temes que surten en cada curs d’allaus i que poden portar fins i tot força controvèrsia a les converses de bar. A mi personalment és un tema que em cansa i sempre que em pregunten em limito a explicar com funciona cada centre. Aquí en teniu un altre exemple. Conèixer com s’arriba al producte, fa que sigui més fàcil saber com cal utilitzar-lo.
Amb aquest 10 è i últim article acabo la temporada al Canadà. Espero que els temes que he tractat us hagin semblat interessants i agraeixo a l’ACNA l’oportunitat.
Bon estiu a tothom!
TEXT: Sara Orgué
