Quan vaig començar a treballar al món de la neu i les allaus fa uns anys, recordo que no m’agradava gens la incertesa. Havia après a identificar les capes del mantell, sabia fer els testos i interpretar-los però quan havia de decidir si la neu era prou estable per esquiar una pala en concret, sovint tenia dubtes, i atribuïa aquests dubtes a la meva falta de coneixement i experiència.
Al cap de dos anys de fer perfils de forma diària, vaig anar al Canadà a fer el primer nivell dels cursos per a professionals de la Canadian Avalanche Association (AOL1) on, evidentment, ens van parlar de la incertesa. Ho recordo com una petita revelació que va suposar un punt d’inflexió en la meva percepció professional de la neu. Un dels professors ens va dir que fins que no ens sentíssim còmodes amb la incertesa, no podríem treballar correctament en terreny d’allaus. Que la incertesa era pròpia d’aquest entorn. Per això, suggeria tractar-la com a una variable més, identificar-la, reduir-la però renunciar a eliminar-la. Va dir que si volíem seguir freqüentant terreny d’allaus, aquest pas era indispensable.
El fet de trobar-me ara en un país diferent (Canadà), en unes muntanyes noves (Columbia mountains) i esquiar en un mantell molt més inestable del què tenim habitualment als Pirineus m’ha fet reviure aquells moments en que la incertesa t’envaeix. A més a més, els locals diuen que aquest inici de temporada està sent especialment atípic per la quantitat de capes febles persistents que anem sumant amb l’alternança de períodes freds i assolellats, i nevades. Aquí, el nostre instint pirinenc no funciona igual de bé que a casa, ja que quan intentem reconèixer patrons nivològics no trobem experiències similars que ens ajudin. La gestió de la incertesa no és fàcil.
Allaus accidentals mida 2, la de la dreta desencadenada a distància, per dos grups d’esquiadors diferents aquest desembre prop de Revelstoke. La presència de capes febles persistents a totes les orientacions i a totes les franges altitudinals fa que acostar-se als 30 graus en terreny obert sigui una mica com jugar a la loteria.
Hi he pensat una mica i me n’he adonat que la relació d’un mateix amb la incertesa fluctua al llarg del temps i que és important reajustar-la per poder prendre bones decisions en terreny d’allaus. El primer pas és l’exercici individual de reconèixer que hi ha coses que no sabem i que potser no tenim manera de saber-les. El segon pas és compartir aquesta reflexió amb els altres per sumar coneixement i ser conscients de la incertesa que tenim com a grup. De la mateixa manera que en la predicció d’allaus es desglossa la complexitat del mantell per comprendre’l; també podem aplicar la tècnica de “fraccionar per entendre” alhora de conviure amb la incertesa. A continuació, algunes estratègies que ens poden ajudar a moure’ns amb relativa seguretat en terreny d’allaus.
Estratègies per a reconèixer i descriure la incertesa
- Identificar les fonts d’incertesa. La incertesa pot venir donada per la manca d’informació referent al temps atmosfèric, al canvi climàtic, a l’estabilitat del mantell, al grup i també al terreny. Així doncs, la coneguda frase “Quan la neu és el problema, la solució es troba en el terreny” sona bé i reconforta però no sempre es compleix. El terreny també pot amagar sorpreses.
- Valorar quina informació tenim i quina informació ens falta.
- Decidir, de la informació que ens agradaria disposar, quina és factible d’aconseguir i quina queda fora del nostre abast. La majoria de les vegades la incertesa no es podrà eliminar del tot.
Estratègies per reduir i adaptar-nos a la incertesa
- Millorar la informació. Cal escollir les eines i les pràctiques adequades per respondre a les preguntes que més ens preocupen. Si volem investigar l’estabilitat de la neu a les obagues a cotes altes, no ens servirà de massa fer un test a una vessant SW al límit del bosc. Per altra banda, utilitzar dos mètodes independents ens pot ajudar també a verificar certa informació. En aquest sentit, si estem intentant delimitar una zona d’allaus, podem aplicar modelització per acotar la zona d’arribada i, al mateix temps, buscar indicis en la vegetació i veure si ambdós resultats coincideixen.
- Utilitzar el pensament col·lectiu. Els grups tenen el potencial de prendre millors decisions potenciant la creativitat i sumant l’experiència. Un exemple són el briefings que fan les companyies de guies al matí per escollir on s’esquiarà durant el dia, i els debriefings que fan a la tarda per determinar si el terreny s’ha ajustat correctament a les condicions i al grup.
- Escollir rutes més segures. Aquesta és una de les estratègies més efectives. Quan la incertesa és elevada, un marge més ampli de seguretat en la selecció del terreny és una bona manera de solucionar el problema.
- Controlar les allaus. Els mètodes per desencadenar allaus de forma controlada són diversos. Com a esquiadors podem fer un ski cut o bé tallar una cornisa. Les estacions d’esquí, les carreteres i algunes operacions d’heli esquí i cat ski a Nord Amèrica disposen de més recursos i utilitzen detonacions de diferents tipus per provocar allaus i netejar les zones de sortida.
Fer un perfil ens pot ajudar a reduir la incertesa pel què fa a l’estabilitat però a vegades podem no tenir el temps necessari per aplicar aquesta tècnica. Aleshores hem de recòrrer a altres mètodes.
Estratègies per a comunicar la incertesa
Podem tenir tendència a dissimular els nostres dubtes però el nostre comportament vindrà condicionat per la confiança que tinguem en el nostre anàlisi. Per això, no té massa sentit no comunicar un dels pilars del procés.
- Comunicar de forma oberta el grau d’incertesa. Quan i a qui? Això dependrà d’on treballem o amb qui compartim les activitats. Si per exemple, ens encarreguen la predicció d’allaus en un lloc a on no se n’ha fet mai, disposarem d’un registre d’allaus molt pobre. Això condicionarà la nostra forma de treballar durant els primers anys i caldrà transmetre-ho al contractant.
- Utilitzar una escala de mesura per quantificar la incertesa i descriure’n el motiu. En alguns butlletins d’allaus públics, els predictors especifiquen el seu grau de confiança en el producte final. Això permet a l’usuari fer un millor ús d’aquesta informació i crea complicitat entre predictors i els muntanyencs. Ex: Confidence: Moderate. Uncertainty is due to the fact that persistent slabs are particularly difficult to forecast (https://www.avalanche.ca/; 01/01/2023).
Després de tots aquests anys, em continua no agradant la incertesa i no crec que això canviï. Però identificar-la i acotar-la m’ajuda a tenir una millor percepció de la realitat. M’agrada pensar que tinc certesa en la incertesa. Un petit joc de paraules que potser us pot donar també un cop de mà 😉.
TEXT I FOTOS: Sara Orgué
