Recentment ha sortit publicat a la revista Geosciences un estudi sobre l’allau històrica que va arribar al poble d’Arreu l’any 1803, causant 17 morts i destruint 10 cases. Després d’aquest episodi, els habitants d’Àrreu van canviar el poble de lloc per protegir-lo d’aquest perill i el van construir uns 100 metres de desnivell més avall i més a l’est. La investigació ha estat codirigida per Elena Muntán i Pere Oller. Al final d’aquest text trobareu l’enllaç que us portarà a l’article original.

Aquesta anàlisi multidisciplinària de la zona d’allaus de Monars ha inclòs, principalment, recerca d’arxius, enquestes a la població local, revisió d’imatges aèries, estudis dels efectes de les allaus a la vegetació, incloent dendrocronologia i, finalment, modelització. Els resultats apunten que l’allau del 1803 va ser una allau de mida 5 i que possiblement, a part de destruir l’antic poble d’Àrreu, va arribar també al fons de la vall de la Noguera Pallaresa. Allaus d’aquesta mida són molt poc freqüents al Pirineu. Un cas comparable i potser més conegut és l’allau d’Arinsal del 1996 a Andorra.

L’estudi argumenta i conclou que les allaus no han tornat a arribar a les bordes d’Àrreu, com ara s’anomena l’antic poble, però que en 4 ocasions durant el segle XX no s’han quedat massa lluny.

Article original: https://www.mdpi.com/2076-3263/10/5/169/htm

Data: 4 juny 2020

Autor:

Categories: Divulgació

Compartir



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *