Una de les parts més boniques de l’esquí de muntanya és obrir traça. La situació ideal per a molts de nosaltres podria ser trobar-nos amb els amics després d’una nevada recent i anar a descobrir terreny. Si repassem la nostra traça al final de la jornada veurem que és la línia que uneix les decisions preses al llarg del dia i que, sovint, ens identifica i ens representa.
Hi ha part de romanticisme en aquest sentiment però sobretot és la complexitat de l’entorn el què fa obrir traça un fet tan especial.
Fem el blanqueig o seguim pel llom?
Intentem no perdre desnivell o baixem amb les pell per seguir pujant?
Per on anem? Els arbres no em deixen veure el què hi ha darrera…
Per què has fet una volta maria aquí i no has allargat la diagonal?
No seria millor treure’ns els esquís?
Sovint les respostes no són evidents ja que l’eficiència i la comoditat en la nostra progressió poden comprometre la seguretat del grup, i al revés. En aquests moments apareixen conceptes més abstractes com la incertesa en les condicions i el terreny, i la tolerància al risc. Tots hem viscut situacions que il·lustren bé aquests instants i sabem que aquests debats poden allargar-se, quan el factor temps (de rellotge) pot ser també un limitant. A vegades, les discussions no són tant transcendentals sinó que és més una qüestió d’estil o d’estètica però que poden comportar igualment certa controvèrsia.
En aquest manual trobareu una síntesi molt ben feta de les variables a tenir en compte alhora d’obrir traça i, sobretot, com ponderar la seva importància per prendre decisions consistents sobre el terreny. Alex Geary, guia ACMG/IFMGA, inclou en el text conceptes bàsics i avançats sobre “The Art of up-tracking” i els il·lustra amb bones fotos!
Personalment, m’ha agradat i penso que pot ser útil per a muntanyencs de tots els nivells i també per a guies. Si us interessa, podeu comprar la versió digital i en anglès en aquest ENLLAÇ. El preu el poseu vosaltres!
Estem a principis de temporada i això vol dir que encara tenim temps per reflexionar i practicar. Llegint el manual m’ha vingut al cap un altra idea: “The power of up-tracking”. Obrir traça potencia l’aprenentatge personal a tots els nivells (condicions, terreny i grup) i tots hauríem de tenir les mateixes oportunitats. Si ets una persona que fins ara t’has sentit més còmode seguint la traça dins del grup però t’agradaria començar a obrir traça de tant en tant, no et tallis i comenta-ho als teus companys. Si ets el típic personatge que sempre vas davant perquè si, perquè estàs més fort, perquè fas la traça millor que la resta o, potser, simplement perquè ningú s’atreveix a passar-te al davant, fes un pensament.
Poder i art per a tothom!
TEXT I FOTOS: Sara Orgué
Magnífiques reflexions!! Inspirador 😉