Les allaus de tipus lliscament basal són descrites com a exòtiques, complexes i poc conegudes per molts especialistes i tenen la peculiaritat que són molt difícils de predir.
Aquest tipus d’allau és també conegut com allau de lliscament, lliscament basal o glide avalanche. Moltes de les allaus de fons són del tipus lliscament basal i solen tenir un flux dens, moviment que es dóna fonamentalment per lliscament sobre el terra o per sobre de la resta del mantell nival.
Les àrees on es pot donar aquest tipus d’allaus solen ser identificades per les esquerdes de lliscament, també conegudes com a fish mouths (boca de peix) a causa del seu aspecte i solen ser visibles a la superfície del mantell nival. La seva formació es dóna per moviments interns dispars per sobre dels pendents, que només amb 15° d’inclinació poden ser suficients per al desencadenament d’aquest tipus d’allau. En aquestes àrees es diu que la neu “repta”, és a dir, que la neu es desplaça en un moviment de reptació sobre un terreny suau o humit, per exemple, per sobre dels vessants coberts d’herba o de lloses de roca llisa i poden tenir velocitats des d’uns pocs mil·límetres a uns pocs metres per dia.
Són diversos els estudis i les metodologies que s’estan duent a terme en els darrers anys per a una correcta mitigació de les conseqüències dels lliscaments basals però de moment aquest tipus d’allaus continua provocant molta incertesa i una predicció complexa i desafiant.
Extracte de l’article de Jon Apodaka a la Revista NiA, descarrega-la gratis aquí.
Foto: Maria Béjar DIC 2021
