Inscripcions	Pere Martínez, president de l'ACNA, inaugurant les xerrades.
Sara Orgué, presentant l'experiència de la ISSW de Davos	Jordi Gavaldà conduint l'acte.
El públic, ben atent...	En Sisco Carola, presentant el nou Recco
l'Ivan Moner, presentant la complexitat del mantell en la seva xerrada sobre el desencadenament accidental de plaques	L'Edy Martí, qui va presentar una interessant casuística d'accidents en l'entorn del massis del Montblanc.

I si, vam arribar al soci número 100, a qui se li va lliurar un obsequi gentilesa d'Ortovox, però no ens vam quedar aquí, vam arribar als 119 socis!

Després d'un bon dinar, a la tarda, vam celebrar la segona assemblea general de l'associació. Un total de 28 socis ens vam quedar a debatre temes tals com l'admissió dels nous socis, l'evolució dels associats, el pla de formació 2009/10, l'àmbit territorial i lingüístic de l'associació, i l'orientació de la Trobada de l'ACNA 2010, entre altres. Ara queda el repte de transformar les paraules en fets!

Des d'aquestes ratlles volem expressar la nostra gratitud a l'ajuntament de la Seu d'Urgell el seu acolliment, una vegada més, i agrair a totes les persones que van ajudar a organitzar i a fer les seves exposicions. Igualment, agrair a tots els assistents la seva assistència.

Bona temporada 2009/10!!

Amb la col·laboració de:

Imatges del curs de nivologia efectuat el passat mes de gener. Les classes teòriques es feren en les instalacions de l'ECEM (Pont de Suert), mentre que les pràctiques es feren a la vall de Boí.

Programa detallat (pdf, 854kb)

El passat dijous 20 de novembre en Robert Bolognesi, va fer una xerrada sobre seguretat per allaus en curses d'esquí de muntanya. En la presentació va posar com a exemple la cursa del Défi des Faverges, una gran clàssica suïssa d'esquí alpinisme, que va ser Campionat del Món el 2008, i en la qual la seva empresa, Meteorisk, es va ocupar de la seguretat. El desnivell de la cursa fou de 3.400 m, amb una cota mínima de 1.400 m i una cota màxima de 3.000 m. En aquesta darrera edició hi van participar 1.200 corredors... quelcom d'un altre planeta si ho comparem amb les curses dels Pirineus. El que també fou d'un altre planeta va ser tota la tasca que es dugé a terme en matèria de seguretat per allaus, si ho comparem amb el que es fa a casa nostra i que resumim a continuació:

• Abans de la prova: cartografia de les allaus que afecten el traçat i detecció dels punts crítics. Definició del traçat i alternatives en cas de perill i ubicació dels controls en llocs segurs. Es va concebre, també, un dispositiu de previsió del risc, establint 11 punts de presa de dades nivometeorològiques, entre les quals una estació nivometeorològica automàtica, quatre punts de realització de perfils estràtigràfics i altres punts de presa de dades manuals. Es van efectuar desencadenaments preventius d'allaus mitjançant explosius de les zones més perilloses per evitar grans acumuacions de neu i evitar, així, la possibilitat de grans allaus el dia de la prova. També es van fer pòsters i panells informatius per sensibilitzar a corredors i públic d'aquest tema. En total, la setmana abans de la prova hi havia 5 persones treballant quasi a temps complert només en relació a aquest tema.
• Durant la prova: es va portar un control de l'evolució del temps i de l'estat de la neu. El personal encarregat de la seguretat estava repartit en punts claus de l'itinerari i alguns dels controls també col·laboraven. Les condicions eren més aviat dolentes ja que a la nit no hi va haver regel i a la matinada plovisquejava fins a cota 2.000. Preveient aquesta possibilitat, el dia abans es decidí de canviar alguns trams de l'itinerari i, fins i tot, es posà una corda en un tram per evitar passar per una zona molt propensa al desencadenament d'allaus de fons.

Un tema que destacà i recordà fou el de sempre tenir un o varis itineraris alternatius previstos per si les condicions desaconsellen realitzar la cursa per l'itinerari principal.

Esperem que poc a poc les nostres curses es vagin posant al dia en aquest aspecte i, si no tot, realitzin les tasques suficients per garantir la seguretat en els seus itineraris.

L'acte fou organitzat per l'ACNA, amb la col·laboració del CEC i la FEEC.

Per més informació: "Gestion du risque d'avalanche lors d'une épreuve de ski-alpinisme", de Robert Bolognesi, a "Neige et Avalanches" nº117 de març de 2007.

El dissabte 8 de novembre va tenir lloc la primera assemblea general de l'ACNA. El lloc escollit fou la Seu d'Urgell, concretament el Centre Cultural les Monges que molt gentilment l'ajuntament de la Seu va cedir per a tal finalitat. Tal com estava previst, l'acte estava dividit en dues parts: les xerrades del matí i l'assemblea general de la tarda.

Les xerrades del matí van comptar amb l'assistència de 34 persones. El programa es va desenvolupar tal com estava previst:

Fou molt participatiu i serví per conèixer experiències d'altres macissos, així com les darreres novetats en diferents matèries a partir de l'assistència de diferents membres de l'ACNA a congressos i reunions internacionals.

A la tarda es feu l'assemblea. 22 socis hi van participar (un 36% del total de socis). El tema central del debat fou la programació de les activitats per la propera temporada de neu, i arran d'això, veure quines són les necessitats de les persones que formen part de l'ACNA. Es debaté també sobre els possibles canals de difusió de l'associació, i es prepararen intervencions en actes propers.

Finalment, agrair la col·laboració de l'ajuntament de La Seu d'Urgell, així com de la Unió Excursionista Urgellenca.

El passat diumenge, 12 d'abril de 2008, tingué lloc la primera trobada de l'ACNA centrada en el tema de l'autorrescat. Hi participaren 70 persones interessades en millorar la tècnica d'autorrescat i conèixer les novetats en material.

Vàrem comptar amb la magnífica col·laboració d'en Pascal Strappazzon, Guia d’Alta Muntanya i Responsable tècnic dels bombers de rescat de muntanya de l’Alta Savoia (França), i de'n Francesc Carola, responsable del GRAE voluntaris del Pirineu Oriental dels Bombers de la Generalitat.

El programa es va desenvolupar tal com s'havia previst: un matí de pràctiques, on es van fer diferents tallers i una tarda teòrica i de debat.

Les pràctiques les ferem just sobre la primera rampa de les pistes d'esquí de Tavascan. A primera hora en Salva, amb la màquina trepitjaneu, ens feu unes bones muntanyes de neu simulant una allau. Per les pràctiques es feren 5 grups: dos tallers d'iniciació a la cerca amb ARVA, un d'avançat, un taller de tècnica de desenterrament i un darrer taller de Recco. Amb la rotació dels grups gairebé tothom podé passar per cadascun dels tallers.
El dinar el férem al Refugi de la Pleta del Prat on en Julián ens tenia la taula parada i a punt.
A la tarda, i ja a la magnífica sala que ens va cedir l'Ajuntament de Tavascan, es feren les xerrades teòriques. En Cesc Carola i en Pascal Strappazzon feren una síntesi de la tècnica d'autorescat, així com un repàs general dels diferents ARVA existents actualment al mercat, i els que estan a punt de ser retirats. S'ensenyà també la nova sonda Pieps, que porta un detector a la punta i que funciona com un ARVA. En Pep Ollé ens presentà l'Avalung, i en Bernat Carola el detector Recco. Finalment en Jordi Gavaldà explicà dues tècniques per desenterrar víctimes així com una discusió que s'ha iniciat a Estats Units sobre si les víctimes arrossegades per una allau han de nedar o han de protegir-se la cara. Malauradament era tard i el debat que s'inicià al voltant d'aquest tema caldrà repescar-lo per la propera trobada.

De tot el que es va tractar, a destacar:

- Practicar al menys un o dos cops per temporada la tècnica d'autorrescat.
- Cerca primària: primer de tot demanar socors per telèfon si és possible, de seguida procedir al rescat apagant el telèfon doncs pot interferir en la recepció del senyal (no en l'emissió)
- Cerca secundària: cadascú l'ha de fer segons les característiques del seu ARVA i, en cas de poder triar mètode, fer-ho segons el que es domini i s'hagi practicat. Cal conèixer a fons l'aparell de cadascú.
- Cerca final: el mateix mètode per tots els aparells: en creu i arran de terra, on es maracaran els límits de la creu final de cerca. En la creu central es procedirà a fer el sondeig. El sondeig és fonamental doncs si no es disposa de sonda, aquesta part final de la cerca pot consumir una enorme quantitat de temps vital.
- Sondeig: perpendicular a la superfície de la neu, doncs és la manera de trobar amb més probabilitat la víctima. La sonda cal dur-la sempre a punt per poder-la treure amb rapidesa.
- Desenterrament: cal aprendre la tècnica i practicar-la, ja que si no, no s'és conscient del que realment pot representar a nivell de temps i de desgast físic. Un cop trobada la víctima cal no desconnectar-li l'ARVA, ja que en cas de sobreallau, quedaria totalment desamparada. Un cop trobada la víctima els rescatadors han de posar ràpidament el seu ARVA en emissió.
- En cas de més d'una víctima: recordar de no desconnectar l'ARVA de les primeres víctimes desenterrades. Utilitzar la tècnica dels cercles per a localitzar les altres víctimes. Quan hi ha dues víctimes molt properes caldrà ser molt fi en detectar-les.

Com a punt final, ressaltar el bon ambient i les ganes de participació de la gent. Un dissabte ben aprofitat!

Des d'aquestes ratlles volem agrair la col·laboració de l'Ajuntament de Tavascan i del Refugi de la Pleta del Prat, així com:

La tardor del 2004 un grup de gent relacionada tant a nivell professional com afeccionat amb el món de la neu i les allaus, es van trobar a Sort, Pallars Sobirà. El motiu de la trobada era el de crear una associació que aglutinés la gent interessada en aquests temes, que els donés a conèixer, i que fes de centre neuràlgic de les activitats relacionades amb aquest tema especialment als Països Catalans, però també a la resta de comunitats lingüístiques dels Pirineus.

Un cop redactats els estatuts, el 30 de juny del 2006 l'ACNA quedà inscrita amb el número 32653 de la Secció Primera del Registre d'Associacions.

El mateix mes de juny de 2006, durant la celebració de les 2es Jornades Tècniques de Neu i Allaus, organitzades per l'Institut Cartogràfic de Catalunya, s'informà públicament de la creació de l'ACNA i es feu un breu resum de quins eren els objectius de la mateixa.

El següent pas fou crear aquesta pàgina web, com a seu virtual de l'associació.

Fotografia de la primera reunió de fundació de l'ACNA la tardor del 2004 a Sort, Pallars Sobirà.