En els dies d’hivern, a l’caure la nit la terra es refreda ràpidament, més ràpid que l’aire que està en contacte amb ella. Si no fa vent, l’aire es va refredant per capes, el més fred és més dens i descendeix fins a la superfície, l’aire calent en canvi es queda en cotes més altes.
En aquestes condicions, si l’aire conté humitat, o sigui molècules d’aigua, en quantitat suficient i la temperatura cau per sota dels zero graus, es formen cristalls de gel que anomenem gelada o gebre. De la mateixa manera succeeix sobre el mantell nival i refreda més la capa d’aire més pròxima.
Elements que fan falta:
– Cel serè
– Sense radiació directa o molt escassa
– Absència de vent
– Vessant oberta exposada
– Aire humit
Classificació (fig1):
Tipus de gebre Condicions de formació Consideracions un cop enterrat
Agulles Temperatures molt fredes Menys persistent, no forma capes gruixudes
Plomes Temperatures normals Persistent, però es queda recanvi més fàcilment que les falques
Falques Temperatures normals Molt persistent i es manté de peu
¿Quins són els perills del gebre?
Són capes molt fines i fràgils generalment, força persistents i en cas que quedin enterrades poden tenir un paper molt important en el desencadenament d’allaus ja que poden esperar inalterables dins el mantell, a l’espera d’una sobrecàrrega que ho desencadeni. Si bé és cert que són causa més freqüent al Canadà o Suïssa ja que a Pirineus normalment es veuen afectades pel vent o la radiació abans d’arribar a ser enterrades.
Fig1. Lauegi
