Recentment ha sortit publicat a la revista Geosciences un estudi sobre l’allau històrica que va arribar al poble d’Arreu l’any 1803, causant 17 morts i destruint 10 cases. Després d’aquest episodi, els habitants d’Àrreu van canviar el poble de lloc per protegir-lo d’aquest perill i el van construir uns 100 metres de desnivell més avall i més a l’est. La investigació ha estat codirigida per Elena Muntán i Pere Oller. Al final d’aquest text trobareu l’enllaç que us portarà a l’article original.
Aquesta anàlisi multidisciplinària de la zona d’allaus de Monars ha inclòs, principalment, recerca d’arxius, enquestes a la població local, revisió d’imatges aèries, estudis dels efectes de les allaus a la vegetació, incloent dendrocronologia i, finalment, modelització. Els resultats apunten que l’allau del 1803 va ser una allau de mida 5 i que possiblement, a part de destruir l’antic poble d’Àrreu, va arribar també al fons de la vall de la Noguera Pallaresa. Allaus d’aquesta mida són molt poc freqüents al Pirineu. Un cas comparable i potser més conegut és l’allau d’Arinsal del 1996 a Andorra.
L’estudi argumenta i conclou que les allaus no han tornat a arribar a les bordes d’Àrreu, com ara s’anomena l’antic poble, però que en 4 ocasions durant el segle XX no s’han quedat massa lluny.
Article original: https://www.mdpi.com/2076-3263/10/5/169/htm
Un article molt interessant que ajuda molt ha entendre i conèixer el territori que habitem.
Amb els anys que portem caminant per aquestes montanyes no sabia el sentit de les dues agrupacions de cases en un poble tant petit.
Els del país anomenaven el raval la part de dalt del poble quan en la realitat era el poble original que s’en va emportar l’allau.
Al revés de la realitat un raval es un apendix o aixample del poble