El mantell nival evoluciona segons la meteorologia i, per tant, el perill d’allaus puja i baixa segons el temps atmosfèric. Igual que a les persones, a la neu no li agraden els canvis bruscos i reacciona presentant pics d’inestabilitat: les ALLAUS!
A continuació, enumerem els 4 canvis principals que acostumen a donar activitat d’allaus. Com és lògic, com més abundants i intensos siguin aquests canvis, la pèrdua d’estabilitat del mantell serà també més sobtada i forta.
- Molta neu nova en poc temps.
- Acumulacions recents de neu ventada.
- Escalfament sobtat del mantell nival.
- Fusió brusca i mantinguda.
Però, què passa a mesura que passen els dies? Com s’estabilitza el mantell? Això és el que volen explicar de forma esquemàtica i conceptual els següents gràfics. Aquestes figures han estat adaptades del llibre “Staying alive in avalanche terrain” de Bruce Tremper i il·lustren 3 situacions diferents.
Seqüència de nevades moderades amb capes febles no persistents dins del mantell
Els problemes de neu recent i neu ventada s’estabilitzen força de pressa, sobretot si les temperatures són suaus i la quantitat de neu de l’episodi no és exagerada!
Les capes febles no persistents, com la neu nova o les partícules reconeixibles, guanyaran cohesió, fent que l’estructura de placa perdi reactivitat pocs dies després de la nevada. Per altra banda, la densificació de la neu recent, fa que cada vegada siguin menys probables les allaus de sortida puntual.
Seqüència d’episodis de pluja sobre un mantell previ fred i sec
El pic d’inestabilitat és molt important la primera vegada que la pluja s’infiltra en un mantell de neu fred i sec. Els següents episodis de pluja causaran, en general, menys allaus, ja que els canals de drenatge ja estaran formats i el mantell podrà evacuar l’excés d’aigua líquida.
Des de fora, podem identificar la presència d’aquests canals quan veiem els típics solcs fets per l’aigua. Per contra, si la pluja cau sobre un mantell primaveral, és menys probable que es produeixin allaus.
Seqüència de nevades importants amb capes febles persistents dins del mantell
Quan una capa feble persistent, de facetes o gobelets per exemple, queda enterrada i coberta per una quantitat important de neu nova amb certa cohesió, cal esperar allaus de placa (sortida lineal). Però després de la primera nevada, aquesta mateixa capa ja no reaccionarà igual a les següents tongades de precipitació.
Possiblement, augmentin el nombre d’enllaços entre cristalls i la capa feble es faci més resistent. També pot passar que amb les nevades, aquesta capa comenci a quedar massa profunda per ser activada accidentalment. L’allau de la fotografia va ser provocada per un grup d’esquiadors l’endemà de la nevada. El mantell presentava dues capes febles persistents.
Important!
La neu segueix patrons. Són aquests patrons els que guien els predictors en l’elaboració del butlletí de perill d’allaus però també poden guiar els muntanyencs pel seu pas per les muntanyes. Intentem pensar què passarà, però no deixem mai d’observar!
TEXT I IMATGES: Sara Orgué.
