A Skeena Cat Skiing vam conèixer uns enamorats de Terrace que ens van acabar de convèncer d’anar cap allà. Terrace és una petita ciutat de 18.000 habitants que es troba a 70 m sobre el nivell del mar i està envoltada de muntanyes que recorden Alaska. Forma part del Coastal Mountain Range, que és la serralada que al llarg de 1500 Km ressegueix la costa de la British Columbia i entra cap Alaska.
Mapa de les principals serralades de l’oest del Canadà. Verd: Skeena Cat Skiing. Blau: Terrace.
Seguint les indicacions dels locals, vam establir el camp base al parquing de l’estació de Shames (oficialment, My Mountain Co-op). Aquesta estació, de només un telecadira i un arrossegador, obre de dijous a dilluns i és una cooperativa sense ànim de lucre que té per objectiu dinamitzar la zona i fer de l’esquí un esport més accessible. Quan els antics propietaris van jubilar-se, l’estació va sortir a la venta i la gent de la vall es va organitzar per comprar-la i trobar la manera més sostenible de fer-la funcionar. Per això, tothom se la sent molt seva.
Estació d’esquí de Shames i els seus entorns perfectes per a l’esquí de muntanya. Base de l’estació: 700m. Cap de l’estació: 1200m. La carena principal que es veu al fons és la que dóna accés als diversos circs tan a sud (els que veiem) com a nord (els que no veiem).
Si l’estació està oberta, pagues el forfait de backcountry (10 dòlars canadencs) per poder pujar per la zona de pistes seguint un sender balisat. Al cap de l’estació, passes per una porta on se’t comprova que tinguis el DVA en emissió i, des d’allà, accedeixes al sidecountry. Si segueixes per la carena, pots accedir a múltiples opcions d’orientacions i pendents diverses. Un d’aquests circs és el Cherry Bowl, on va tenir lloc un èpic rescat per allau molt ben documentat. Més informació AQUÍ.
Seguint la carena que dona accés al Cherry Bowl.
En aquesta zona el clima està molt influenciat per la proximitat a l’oceà Pacífic i les tempestes que s’originen al Golf d’Alaska. Les precipitacions són molt abundants, les temperatures són moderades i hi ha pocs dies de sol. Això forma en general un mantell de neu gruixut i ben consolidat, on els problemes d’allaus acostumen a estar més relacionats amb la neu recent que amb les inestabilitats profundes. Les capes débils més comunes són partícules reconeixibles, gebre de superfície, neu granulada i crostes de pluja o de sol. També hi són freqüents els episodis de pluja intensa fins als cims degut a la influència de les baixes pressions subtropicals. Això genera cicles importants d’allaus degut a l’increment de la càrrega i a la diferència de temperatura però són puntes d’inestabilitat que duren poc. De mitjana, l’estació de Shames rep uns 12 m de neu.
La gent s’adapta al lloc on viu i això es nota també amb el terreny que esquien. És el primer cop en tot l’hivern que hem esquiat terreny pròpiament alpí gaudint de certa confiança amb l’estabilitat. El fet que el mantell sigui més gruixut i les temperatures de l’aire més suaus fan que no es potenciï tant la formació de capes febles persistents per metamorfisme. Com he anat explicant en anteriors articles, aquest any hi ha una capa de facetes a la base del mantell en la majoria de regions del Canadà que es va formar a l’inici de temporada. En el cas de Terrrace i del Coastal Mountain Range en general això és força atípic. Però, com a mínim, ara mateix a Terrace aquesta capa queda molt més lluny de la superfície que en d’altres localitats més continentals.
Esquiant a la Happy Valley. Al fons i a baix, la vall de Doom, amb algunes de les baixades compromeses que es van esquiar el cap de setmana que érem a la zona. Aquests decensos en ple hivern són impensables en un mantell de neu continental com el de les Rocky Mountains.
A Terrace també ens va sorprendre la primera crosta de la temporada, en un vessant SE dret afectat pel sol de Març, i vam experimentar la feinada que suposo obrir traça quan ha caigut un paquet de 40-50 cm de neu humida (humitat 2). Per sort, les nits serenes posteriors van assecar els 10 primers centímetres i el ràpid assentament (settlement) va fer que amb 1-2 dies la profunditat de la traça fos molt més raonable.
L’assentament és la densificació de la neu degut a la redistribució dels grans causada pel propi pes de la neu. Quan les temperatures són suaus i la nevada ha estat abundant, l’assentament és molt efectiu. Els cons de neu al voltant dels arbres en són un bon indici i, en general, l’estabilitat millora. Aquests 40-50 cm de neu humida van caure sobre 30-40 cm de neu seca de baixa cohesió i això va comportar un perfil de dureses invertit. D’això aquí en diuen up side down. La neu seca i freda de sota tenia menys cohesió que la neu humida de sobre i això va provocar allaus naturals i accidentals de placa durant i poc després de la nevada (storm snow). El què va ser bonic d’observar és com de ràpid l’assentament de la neu va difuminar aquestes diferències fins que, amb el bastó, quasi ja no es podien percebre.
Mural de carrer a Terrace.
Terrace és una terra màgica i els locals que hi hem conegut són gent amb moltes ganes de compartir el seu tresor. Si teniu l’oportunitat de visitar la zona, no us ho penseu dues vegades!
TEXT I FOTOS: Sara Orgué.
