Com a convidada d’aquest article tenim a la Marta Garcia Farrés, esquiadora de muntanya .
Explica’ns breument com et vas iniciar en l’esquí de muntanya i el teu palmarès
Des de petita els meus pares m’han portat a la muntanya, fent excursions a peu i en bicicleta. Va ser als 11 anys que uns amics de Club Excursionista Calldetenes ens van iniciar a l’esquí de muntanya al meu pare i a mi. Des d’aquell dia a l’hivern sortíem tots els caps de setmana amb esquís, fent diferents pics i excursions pel Pirineu. Als 17 anys vaig entrar al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya, on em vaig formar tant a nivell competitiu com a nivell tècnic i en seguretat. Vaig aprendre molt i estic molt agraïda a tots els tècnics que hi havia llavors. L’any següent ja vaig entrar a formar part de la Selecció Espanyola i al PNTD (Pla Nacional de Tecnificació Esportiva), millorant molt a nivell esportiu i competint a nivell internacional en categoria Júnior i més endavant en Sub-23 i sènior.
Com a resultats principals destacar la constància, estant tots els anys a la part alta de l’Rànquing de Copa d’Món.
• 2a Patrouilla Glaciers, 2014
• Campiona del Món Sprint Sub-23, 2015
• 2n Campionat Europa Sprint, 2016
• 4a Overall Copa del Món, 2016
• 5ª Overall Copa del Món, 2017
• 3a Pierra Menta, 2018
• Campiona d’Espanya Sprint, 2018
• 3a Copa del Món individual Alemanya, 2020
• 4a Overall Copa del Món, 2020
Has tingut alguna vegada algun incident relacionat amb allaus?
No, per sort mai.
Ens agradaria saber com gestiones el risc en les teves sortides no competitives
Considero que sóc una persona prudent a la muntanya. Tinc clar que el més important és sortir a gaudir i que les muntanyes sempre hi són, per això no tinc problema per girar i finalitzar l’ascensió abans d’arribar al cim si les condicions no són bones.
Si vaig fora del domini esquiable sempre porto tot el material de seguretat a més de grampons. Si és una zona nova que no conec m’estudio la zona, les rutes i miro el butlletí d’allaus abans de sortir.
En el dia a dia sortim per la zona on vivim, la Cerdanya, per la qual cosa ens permet conèixer molt bé com estan les condicions de neu, ja que saps la temperatura que ha estat fent, si ha plogut, cota de neu, el vent …
¿Com creus que afectarà la pandèmia a la pràctica d’aquest esport a nivell amateur?
Crec que passarà igual que ha passat a l’estiu amb el “boom” de la bici i l’outdoor. La gent valora més sortir a la muntanya i buscar llocs teòricament menys massificats. Per això crec que aquest hivern pujarà molt la quantitat de practicants d’esquí de muntanya, encara que molts es quedaran prop de les pistes ja que la muntanya a l’hivern fa més respecte i es necessita més coneixement i tècnica.
Has rebut formació de seguretat en terreny d’allaus? Què és el que més valores / utilitzes en la teva pràctica esportiva del que has après?
Sí, al llarg de la meva carrera m’han format per conèixer bé tot el material de seguretat (DVA, pala i sonda) encara que mai és suficient. Teòricament un cop per temporada (mínim) tots hauríem de refrescar la memòria i fer alguna pràctica, però sempre costa trobar el moment.
El coneixement que més valoro i més utilitzo és el fet de conèixer la neu, saber com són els cristalls i les diferents capes que es formen. Això ens dóna informació per poder valorar el perill d’allaus al moment, en el terreny.
Digues-nos 3 figures o referències esportives que t’han inspirat o et inspirin actualment
Una referència és el Kilian, una persona amb un nivell de motivació, actitud, esportivitat, valors … enorme. L’altra va ser la Mireia Miró, un referent femení en esquí de muntanya al nostre país, una persona molt metòdica que la porta a aconseguir els seus objectius.
